Sorres rogenques

SORRES ROGENQUES, conjunt de vuit narracions curtes aparegudes entre els anys 1956 i 1970. Tenen com a nexe d'unió el fet de compartir un mateix paisatge. Sorres Rogenques és una estació turística enclavada enmig d'un desert on hom pot escoltar música emesa per estàtues sòniques, compondre poesia amb ordinadors, o viure en cases transformables que s'adeqüen a l'estat anímic dels seus ocupants. “Finalment, en un clot al costat del marge, vaig trobar l'origen d'aquella veu. Mig enterrades sota la sorra, com l'esquelet d'un ocell extingit, hi havia vint o trenta peces metàl•liques. Eren el tronc i les ales desmembrades de la meva estàtua. La majoria de les peces havien tornat a arrelar i emetien un soroll prim i embruixat, fragments inconnexes del testament que havia escrit per a Lunora Goalen i que havia deixat caure sobre la terrassa. Mentre baixava pel marge, la sorra blanca anava omplint las meves petjades com una successió de rellotges de sorra que s'anaven tancant. Els sorolls tènues de la meva veu gemegaven els jardins metàl•lics, con un amant oblidat xiuxiuejant sobre l'arpa morta.”